Tot esta perdut

Tot esta perdut

A mi me decebut

Nomes queda una sortida

Una sortida suïcida

He perdut tota esperança

M ha travessat amb una llança

Ja no lluito,

Ja no sumi-ho

No tinc ganes de seguir

El meu somni ja no esta

Nomes tinc ganes de marxar

Tinc ganes de morir

Cada dia es una condemna

Tinc que seguir sense veure-la

Esperar fins Setembre

Em moro sense ella

Se que mai serà meva

Mai la podré abraçar

Mai la podré besar

Sempre la puc estimar

Amb portarà a la mort

No penso dir que no

Al seu amor no renunciaré

Per allargar alguna cosa que se que pasaré

Ahir en tornar

Ahir en torna cap a casa

Em vaig en recordar de tu

M’entres veia la ciutat passar

 Assegut aquell bus

Vas ser molt important per mi

I cada minut que passava no podia evitar pensar

Pensar en lo poc que ho vaig demostrar

I quant ho vaig intentar, ja no sonava el violí

Qui sap on estaràs?

L últim que ser de tu es la nota que vas deixar

‘’M ‘en vaig sense acomiadar - me d’ aquesta nau

Ja que tan tu com jo odiem dir adéu’’

 Inclòs en acomiadar-te seguies tan filosòfica

No et vaig buscar, era la teva decisió

Si te’n vas anar tindries alguna motivació

Un altre lloc on dormir, on poder somiar

Paro et tinc que agrair el que has fet per mi

Ara siguis on siguis et desitjo que siguis feliç

I qui sap, potser algun dia ens tornarem a veure

I sense dubtar-ho t’ abraçaré 

El peto

Un peto, un simple peto

Aquell peto apassionant

Aquell peto que em va deixar sense respiració

Un simple detonant

El detonant del meu amor

Aquell peto va canviar la meva realitat

La meva ,manera de viure

I va anular la meva por

Un simple gest

Un petit moviment de llavis

Una font per treure’m  la set

Dues peces carmesí

Oh, aquell peto

Cada cop que m ‘en recordo

Aquella dolçor de mar

Aquella olor que vaig estimar

Però tot en aquest món acaba

Et vaig tindre que deixar

Tot va ser una il·lusió

Nomes va ser un gest d’ educació

Oh aquell peto

Tant suau a la pell

Un gest molt bell

Un gest amb temor

En el silenci de la nit

En el silenci de la nit

Et busco en el meu llit

Ja no hi ets, et vas marxar

Ja no tinc a qui  cantar

T’ en vas anar un dia solejat

Els ocells cantaven en el parc

Hi havia un cel seré

Sense un núvol, sense res

Qui s’ hagués imaginat que em deixaries per no tornar

Que em deixaries sense cant del rossinyol

Sense veure la llum del sol

Que ja no et podria tornar a besar

Jo pensava que era tot perfecte

Pel que veig m’ equivocava

Va arribar l’ últim acte

I va ficar fi a la nostre flama

On seràs ara?

Pensaràs en mi encara?

En el silenci de la nit

Et busco en el meu llit