dimarts, 5 d’agost del 2014

El meu món s' ha parat

Sentat en aquella aula freda
Intento evitar l instint
Aquest instint que em domina,
Que m esta consumint

Fent un comentari
Concentrat per aprovar
L aula tota en silenci
Campanades al meu cap

Ella a un extrem
Jo en l altre
De perfil ella sentada
Se m en va la mirada

Intento evitar girar-me
Però aquesta força em domina
Intento controlar-me
Aquella cançó cantada

I segueixo escrivint
Pensant en ella
Tan a prop i tan lluny,
Em sento maleït

El timbre ha sonat
La classe ha acabat
I al passar pel meu costat

El meu món s' ha parat

diumenge, 26 de gener del 2014

Contrabaix

A l’obrir el calaix
Allà estava
El petit contrabaix
Que un dia et vaig regalar

T’ en vas anar lluny
A seguir amb el teu corrent
T’ en vas anar un juny
Juntament amb el vent

Ara tot en silenci està
I els teus records callen
I les ombres de casa
De mi es riuen

I surto al carrer
I no puc evitar plorar
I al veure al carter
Pregunto per la carta

Però mai arriba
  I pujo a casa
I em consolo mirant

Aquell petit contrabaix

dijous, 23 de gener del 2014

Violoncel

Aquella fosca nit
Tot va canviar
Un soroll greu va sonar
I ressonà dintre el pit

Tot en aquell moment va acabar
El temps es va parar
I d’una llum misteriosa
Ella sortí d’ allà

Una criatura preciosa
Amb una llarga cabellera
Però la seva anima trista estava
I rius d’aigua salada rajava

Jo m’hi vaig acostar
I que li pesava li vaig preguntar
‘’Oh bell desconegut
Me quedat sense taüt’’

Sorprès em vaig quedar
Però sense temor li vaig contestar
‘’Jo et puc donar el violoncel
Amb ell arribaràs al cel’’

Ella m’ el va agafar
I començar a tocar
I aquelles notes
Mai s’ oblidaran

Així va ser com vaig perdre el violoncel
Però a canvi anys més tard
Ella em va recompensar

I una preciosa estrella en va enviar

dimecres, 22 de gener del 2014

Viola

M’abraça cada dia
Em veu cada hora
Em parla cada minut
Esta en cada segon diminut

Allà on miro la trobo
Sigui al camp o la ciutat
Al terra o a la mar
I una cançó li canto

Sempre m’acompanya
Sempre fidel darrere meu
Ella mai m’abandona
Ella mai diu adéu

Es qui m’inspira
Per escriure aquets versos
On ella esta plasmada
Tal i com la sento

La meva estimada
Mes bonica que ninguna altre
Mes preciosa  que l’Arbre
Mes perfecta que la deessa

Així es ella

Així es la meva Viola

dimarts, 21 de gener del 2014

Violí

Puc sentir encara cada paraula
Cada so, cada lletra
Puc sentir encara aquella sensació
Al, la frase, acabar

Aquella sensació se’m va quedar
Persistent dintre el cor
Te’n vas anar i no vas tornar
De res  ara serveix el meu plor

Vaig perdre l’oportunitat
No vaig saber tocar el violí
I cada nota era un punyal clavat
Una espina en un jardí

Ara sol me quedat
Sense música, sense so
Un altre cop sense calor
Un altre cop gelat

Ja no tinc a qui tocar
I començo a pensar
Per que no vaig tocar el violí

Per que no mi vaig atrevir