Violoncel

Aquella fosca nit

Tot va canviar

Un soroll greu va sonar

I ressonà dintre el pit

Tot en aquell moment va acabar

El temps es va parar

I d’una llum misteriosa

Ella sortí d’ allà

Una criatura preciosa

Amb una llarga cabellera

Però la seva anima trista estava

I rius d’aigua salada rajava

Jo m’hi vaig acostar

I que li pesava li vaig preguntar

‘’Oh bell desconegut

Me quedat sense taüt’’

Sorprès em vaig quedar

Però sense temor li vaig contestar

‘’Jo et puc donar el violoncel

Amb ell arribaràs al cel’’

Ella m’ el va agafar

I començar a tocar

I aquelles notes

Mai s’ oblidaran

Així va ser com vaig perdre el violoncel

Però a canvi anys més tard

Ella em va recompensar

I una preciosa estrella en va enviar